No és un salvador qualsevol

Cada setmana hi ha sorpreses a la universitat (a la meva). I és clar, la setmana passada no va ser diferent. Un grupet dels meus companys va convidar a venir a classe a un personatge polèmic i controvertit, amb l'únic propòsit que ens il·lustrés en la seva manera d'escriure. Perquè aquesta persona escriu. I tant que si. Té la capacitat intel·lectual i el lloc per fer-ho, perquè com a periodista que afirma ser treballa en un diari i és prou perspicaç per expressar-se sense que ningú li mesuri les paraules. Que no les paraulotes, que ja les regula ell mateix. Perquè com ens va dir, amb molt bon criteri per cert, hi ha insults com fill de puta que haurien de reservar-se per a ocasions especials, com aniversaris i festes de guardar penso jo, perquè si no es desgasten i perden la seva força. Per tant, per encertar entre ull i ull espereu-vos a trobar el moment adequat i la persona que ho mereix de debò. Però no vull desviar-me del que volia parlar. Aquesta sessió magistral, no només per escriure sinó fins i tot per aprendre a pensar, em va sorprendre perquè abans d'anar-hi tothom em va parlar molt malament d'aquest paio. Prejudicis, vaig pensar. Això no són més que prejudicis i simplificacions facilotes. Vull veure’l i escoltar-lo per poder-lo jutjar. El discurs, malgrat les pors del professor, va ser moderat i amb un sentit comú que em va agradar molt. Tant que si m'hagués decidit li hauria escrit per a donar-li les gràcies per descriure amb tanta clarividència la definició de veritat única, que comparteixo amb ell de cap a peus. Els dies van passar i jo vaig defensar la seva estampa per tot arreu. I pensant que aquest gran home havia sortit de la meva vida per sempre, quina va a ser la meva sorpresa quan vaig rebre un e-mail amb novetats: ens havia dedicat una columna sencera! Com podia jo saber-ho si només llegeixo el diari de centre-esquerra que ens regalen cada mati a les portes de la universitat? Per què no hi haurà un conveni entre la nostra entitat d'estudis i el rotatiu fresc, liberal i obert en el què aquest brillant orador incisiu proclama les seves idees diàriament? Patiments a part, em sentia orgullosa de formar part de l'univers literari d'un caçador de paraules i de persones com ell. Ah! Com cou que algú que t'ha conegut durant poc més d'una hora et faci una radiografia gairebé perfecta de les teves misèries! I que dificil acceptar que hi ha classes i nosaltres, com un grup sense voluntat pròpia, mirem des de baix! Només puc agrair-te que ens posis un mirall que ens mostra allò que no volem mirar. Gràcies a déu que tenim un salvador entre nosaltres!